ODS.7. Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones 

ODS.13. Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest

L’ODS 13 de l’Agenda 2030 reclama mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Lluitar contra l’escalfament climàtic actual és un dels reptes més urgents per a la humanitat.

S’estima que un 24% dels gasos d’efecte hivernacle (responsables del canvi climàtic) emesos provenen del sector agroforestal. Per assolir la neutralitat climàtica calen diferents línies d’actuació i l’agricultura té camí per recórrer en aquesta lluita. Per exemple, que les emissions vinguin compensades per l’efecte embornal que pot tenir el sòl per a aquests gasos. Es tracta d’adoptar itineraris tècnics menys emissors o que permetin augmentar la fixació del COatmosfèric al sòl,aprofitar la biomassa produïda i els seus residus en forma de matèria orgànica de manera que el balanç sigui nul o fins i tot negatiu.

Iniciatives com la del “4 per 1000”, busquen augmentar el contingut en carboni orgànic del sòl en un 0,4%anual. Aplicades a una superfície agrícola suficient, aconseguirien un gran impacte en la reducció del CO2 atmosfèric. Altres accions poden consistir en aprofitar l’efecte rotació de cultius, intercalant espècies de valor energètic, fixadores de nitrogen que redueixin l’emissió per part dels fertilitzants, una bona gestió dels residus o dels purins, una reducció del treball mecànic del sòl…

A la Península, l’efecte embornal del sòl pot ser important en les superfícies forestals on abunden els espais que permetrien augmentar la biomassa. A més, antigues parcel·les agrícoles, actualment abandonades, però encara riques en fertilitzants, degudament revegetades o repoblades permetrien la producció de biomassa i un augment de la quantitat de carboni fixat al sòl.

Per altra banda, caldria reduir el malbaratament d’aliments, aquells que no s’aprofitaran. Actualment equival a una tercera part de la producció agrària. El creixement d’aquests aliments ha representat fertilitzants, aigua, pesticides o gasoil inútils. Aconseguir reduir aquestes pèrdues (fet que demana l’ODS 12.3) podria reduir substancialment el 24% de gasos d’origen agrícola citats anteriorment.

Paral·lelament a la situació preocupant del canvi climàtic, les necessitats energètiques són creixents. L’ODS 7 insisteix en la necessitat d’augmentar la proporció d’energia renovable. A Espanya, el consum d’energia d’origen renovable ha augmentat considerablement els darrers anys. Les produccions agràries de cultius energètics o les masses boscoses, a partir de la seva biomassa, poden ser també font d’energies sostenibles i renovables.  Aquestes produccions, però, poden provocar una sobreexplotació dels sòls i posen en perill el seu contingut en matèria orgànica, característica que cal preservar. Amb aquest objectiu, el Programa Mediambiental de les Nacions Unides (UNEP) defineix el Valor de Servei Ecosistèmic del Sòl i, per demostrar-ne la importància, l’avalua en uns 3-7000 €/persona i any.

A Lleida, l’energia eòlica i solar augmenta cada any. Concretament, la producció d’energia solar pot afectar l’agricultura, quan les plaques solars ocupen espais agraris. Només haurien d’ocupar parcel·les de baixa qualitat i hauria de ser inconcebible  veure parcs solars en superfícies agrícoles de regadiu o amb un alt potencial productiu.

El canvi climàtic serà particularment palès a l’àrea mediterrània. Per això, l’ODS 13 recomana que adoptem mesures per ser resilients i tenir capacitat d’adaptació als impactes del canvi, per exemple seleccionar varietats resistents.

Podem considerar que l’ODS 7 i 13 són, en certa mesura, complementaris. Són un exemple de la transversalitat i complementarietat dels diferents ODS i de l’Agenda 2030.

Dra. Astrid Ballesta i Remy, professora de l’ETSEA-Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari, Universitat de Lleida