l’Horta de Lleida

L’estalvi i l’atenció a la qualitat de l’aigua, fonamentals per assolir els ODS 6 i 14

ODS.6. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones 
ODS.14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible

 

L’aigua és un recurs limitat i insubstituïble, fonamental per a la vida al planeta i el benestar de les persones. Gestionar-la de manera eficient i equitativa pot ser un repte per a un desenvolupament sostenible. L’ODS 6 reclama, entre altres, aquesta gestió sostenible.

L’agricultura és sovint acusada de ser un gran consumidor d’aigua (70% a nivell mundial, amb quantitats variables segons les regions). En ser un recurs limitat, l’agricultura té la responsabilitat de controlar-ne el consum. Alhora, el regadiu garanteix un augment substancial de les collites, una millora de la qualitat i, sobretot, permet cultivar plantes que sense aigua no podrien créixer.

L’aigua ha estat i és fonamental per al desenvolupament socioeconòmic d’una regió. I l’Horta de Lleida n’és un bon exemple. Malgrat l’aridesa del seu clima, els regadius implantats al llarg dels segles han transformat l’Horta en l’espai agrari ric i productiu que és ara. Els coneixements i els progressos tecnològics acumulats al llarg dels anys han comportat millores importants en l’eficiència dels sistemes de reg, millorats actualment amb l’ús de tecnologies que permeten ajustar la dosi d’aigua a les necessitats de la planta. Es podria dir que abans de l’adopció de l’Agenda 2030, l’agricultura lleidatana ja s’aliniava a la meta 4 de l’ODS 6.

Així com l’Horta s’ha beneficiat de progressos tecnològics en matèria d’eficiència de l’aigua d’altres països de la conca mediterrània, té ara la responsabilitat de transmetre la seva experiència a zones geogràfiques allunyades i ajudar-les a assolir una gestió eficient de l’aigua agrària, com demana l’ODS 6.a.

D’altra banda, l’ODS 6.3 reclama millorar la qualitat de l’aigua i reduir-ne la contaminació. Al mateix temps, l’ODS 14.1 demana prevenir la contaminació del mar per un excés de nutrients. L’adobat nitrogenat que fàcilment passa a les capes freàtiques, l’excés de fòsfor que pot malmetre les masses d’aigua (eutrofització) i l’equilibri marí, alguns pesticides que es poden acumular al sòl i posteriorment a l’aigua de drenatge (al riu i al mar), són tots factors de producció dels sistemes agraris necessaris, però que cal racionalitzar. Ajustar les dosis a les necessitats reals, respectar les rotacions de cultius, implementar sistemes de protecció integrada o ecològica i recuperar biodiversitat són mesures que s’han anat implementant al llarg dels darrers anys. Els nombrosos estudis duts a terme pels grups de recerca de la Universitat de Lleida, de l’IRTA o les normatives aprovades per les diferents administracions han permès una reducció de les dosis i ajustar els moments d’aplicació al moment adequat. Queda, però, encara recorregut a fer per assolir un ús racional d’aquests inputs d’origen agrari i reduir-ne la presència a l’aigua dels rius. Unes metes conjuntes dels ODS 6 i 14 per als quals cal treballar.

Amb la col·laboració de la Dra. Astrid Ballesta Remy, professora de l’ETSEA-Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari, Universitat de Lleida

2021, Any Internacional de les Fruites i Hortalisses: una oportunitat per avançar en l’ODS 8 i l’ODS 10
ODS.8. Fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom
ODS.10. Reduir la desigualtat en i entre els països

 

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) ha declarat aquest any 2021 com l’Any Internacional de les Fruites i Hortalisses. Amb aquesta declaració vol conscienciar de la necessitat de considerar el sector hortofructícola holísticament, com a part integral del sistema alimentari i, més enllà dels beneficis nutricionals, examinar-ne també els beneficis socials, econòmics i ambientals. És una declaració que complementa els ODSs de l’Agenda 2030 i que pot ser significativa per a Lleida i el seu sector fructícola.

Des de mitjans del segle XX, unes condicions edafoclimàtiques privilegiades, el treball de molts agricultors, la seva emprenedoria i curiositat per innovar, la implicació d’empreses i cooperatives, els esforços en recerca, la formació universitària i no universitària i el suport de l’administració han permès la posició actual de la fruita de Lleida al mercat nacional i internacional.

Es considera que els productes hortofructícoles són dels aliments que representen més ingressos per quilo (excepte la carn), però, atès que solen ser peribles i les pèrdues al llarg de la cadena alimentària poden ser importants, són també dels que requereixen més mà d’obra. A Lleida, la producció de fruita representa molts llocs de treball des del camp fins al plat: les tasques agrícoles i dels serveis associats a la producció, la tecnologia de la conservació, la comercialització i distribució i la seva marca de qualitat. La “Fruita” ha significat històricament, i continua sent, una font de benestar i de creixement econòmic i social per a les comarques i la ciutadania lleidatanes, en línia amb l’0DS 8 (treball digne i creixement econòmic).

Per respondre als objectius de l’Any Internacional de les Fruites i Hortalisses, el sector lleidatà pot millorar els sistemes productius, fent que siguin més sostenibles (ODS 2 i 15) i assegurin uns aliments saludables (ODS3), o pot optimitzar els sistemes de conservació i apostar per canals de transformació per reduir el malbaratament (ODS 12). Però, sobretot, hi ha dues línies pendents i en les quals caldria intensificar els esforços.

D’una banda, el sector fructícola ha de tenir present el seu requeriment de mà d’obra intensiva, que cal cuidar. Empresaris, administracions o qui correspongui han de tenir un paper rellevant  en la millora dels recursos de vida per als seus treballadors de totes les baules de la cadena de valor, des del camp fins al comerç. Cal recordar que l’ODS 8, a més a més del creixement econòmic, vol assolir un treball en condicions dignes per a tothom. D’altra banda, caldria aconseguir que països o regions més desfavorides puguin aprofitar tots els coneixements, experiències i experteses acumulades durant més de 50 anys a l’entorn fructícola de Lleida. I això mitjançant accions de transferència i opcions que permetin el desenvolupament del seu sector hortofructícola, inclosa la seva conservació. Lleida té el deure i l’oportunitat de transmetre el seu saber-fer, participant així en la reducció de les desigualtats entre països, objectiu de l’ODS 10.

L’any 2021 és un any per pensar, orientar millores i marcar pautes de futur. Un any de reptes per a empresaris, entitats, administracions, investigadors i responsables de la transferència del coneixement de Lleida.

Un Agrolivinglab per a una agricultura circular i la reducció del malbaratament alimentari

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 vol garantir la producció i consum responsables

L’ODS 12 vol apostar per un model de producció i de consum sostenibles. Una de les seves metes, l’ODS 12.3, vol que d’aquí al 2030 el volum mundial de residus alimentaris per habitant sigui la meitat del que és actualment. És un esforç en què s’han d’implicar totes les baules de la cadena alimentària per evitar les pèrdues d’aliments, des de la collita i fins el consum (domèstic o la restauració) passant per la transformació i els punts de distribució.

S’estima que una tercera part dels aliments produïts a nivell mundial són malbaratats i no arriben a ser consumits. El professor Rattan Lal, expert en Ciència del Sòl, Premi Nobel de la Pau en nom del “Intergovernmental Panel on Climate Change” el 2007, denuncia aquesta situació. Aquests sobrants han implicat un maneig dels recursos agraris excessius, que no han resultat útils. Per això reclama uns sistemes sostenibles i respectuosos amb el medi agrícola, que assegurin una minimització de la quantitat d’aliments destruïts a nivell d’explotació.

És també una de les línies d’acció del Green Deal (Pacte Verd europeu) presentat el 2019, amb estratègies per al sector productiu agroalimentari com la “Del Camp a la taula”, que implicaran un ús més eficient dels recursos cap a una agricultura circular. Aquí, el sector de la indústria de la transformació alimentària té i tindrà un rol destacat per tal d’evitar al màxim la generació de residus o buscar solucions per al seu reaprofitament, responent d’aquesta manera a la meta de l’ODS 12.5.

D’altra banda, cal tenir present l’evolució en les prioritats del ciutadans, com a mínim els occidentals. El consumidor actual no està disposat invertir el seu temps i, sobretot, a destinar una part significativa dels seus recursos econòmics en l’alimentació. Fa un segle, la  despesa en aliments representava un 50% del pressupost familiar, als anys 90 un 30% i actualment un 15%. Curiosament, l’alimentació és una necessitat vital però ha estat desplaçada. Segons les dades de l’INE i de l’Informe sectorial Agroalimentari publicat a l’octubre per CaixaBank, si la despesa en alimentació a la llar representava un 15% al 2019, durant els mesos de pandèmia per la Covid-19 s’ha gairebé duplicat.

El professor de bioquímica Larondelle de la Universitat de Louvain-la Neuve (Bèlgica), que ha col·laborat amb la Un¡versitat de Lleida, explicava al 2017 que una alimentació sana i equilibrada requereix temps, temps per a comprar i temps per a preparar: cuinar, optar pels productes de temporada, si pot ser de proximitat, i acceptar un cost lleugerament superior que aposta per empreses locals que apliquin tècniques agrícoles sostenibles. Aquest redescobriment de preparar el menjar a casa haurà de conviure o competir amb la tendència del segle XXI que condueix al productes de 5a Gamma (arribar i menjar)? Qui guanyarà?

Projectes com l’Agrolivinglab i els equipaments associats haurien de treballar en la recerca de bones pràctiques per a un consum i una producció d’aliments sostenibles. I crear espais de sensibilització i formació en els coneixements pertinents per a un desenvolupament sostenible, per respondre a la meta de l’ODS 12.8.

Astrid Ballesta

Alimentar bé per a una millor salut

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 vol acabar amb la fam, aconseguint una alimentació sana, nutritiva i suficient i posar fi als problemes de malnutrició

D’aquest mes d’octubre de 2020 hauríem de recordar dues dates importants, relacionades amb l’Agenda 2030. El dia 9, apreníem que el Premi Nobel de la Pau 2020 era atorgat al Programa Alimentari Mundial (PAM) de Nacions Unides pels seus esforços per combatre la fam al món, principalment a les zones en conflicte. Per altra banda, el dia 16 d’octubre se celebrava el Dia Mundial de l’Alimentació (FAO). Dues dates i coincidències en un planeta en crisi sanitària, econòmica i social. 

El Dia Mundial de l’Alimentació vol recordar la importància de l’alimentació i la necessitat d’uns sistemes de producció sostenibles. Denuncia el delicat equilibri entre una població mundial creixent i la pèrdua d’espais agraris destinats a la producció d’aliments. Reclama, doncs, augments de rendiments tot i respectant el medi ambient i les necessàries polítiques a nivell mundial, nacional o local. Per altra banda, vol despertar la conscienciació col·lectiva d’una solidaritat entre les persones.

El repte del PAM que ha merescut el Premi Nobel de la Pau 2020 és la producció d’aliments per avui i per demà arreu al món però també, i és una de les seves forces, aportar els coneixements necessaris per poder cobrir les necessitats del futur. El premi vol recompensar l’esforç per lluitar contra la fam i impedir que aquesta arribi a ser una font de conflicte que desequilibri les comunitats. També busca una conscienciació dels ciutadans dels països desenvolupats.

L’ODS 2 (Fam Zero) de l’Agenda 2030, i concretament les metes 2.1 i 2.2,  vol acabar amb la fam, aconseguint una alimentació sana, nutritiva i suficient i posar fi als problemes de malnutrició. Són aspectes de salut relacionats amb la deficiència d’aliments però també amb els desequilibris nutritius. D’uns 7.000 milions d’habitants al planeta, s’avalua que 820 milions no reben aliments suficients, que 2.400 milions estan sobrealimentats (obesitat) i 2.4000 tenen carències en micronutrients (desequilibris metabòlics o mentals). Els problemes lligats a l’alimentació són arreu al món i algunes de les seves facetes són molt pròpies del segle XXI, també al nostre entorn. La valorada Dieta Mediterrània és una possible resposta a aquests desequilibris i podem dir que l’agricultura de l’Horta de Lleida participa plenament a aquest ODS. 

Aquests dies hem sabut que les exportacions de Lleida han augmentat durant els  primers mesos del 2020 tot i en un context COVID. Aquestes dades agroalimentàries a nivell provincial són resultat de les condicions agroclimàtiques, de l’esforç d’agricultors i treballadors del sector alimentari i de nombroses col·laboracions entre entitats, institucions i persones (ODS 17). També és el resultats de quasi 50 anys de formació acadèmica universitària (ODS 4) i de resultats de la recerca en el sector agroalimentari (ODS 2). Davant dels aspectes sanitaris relacionats amb l’alimentació, potser és el moment d’aglutinar esforços, un dels objectius del projecte Inno4Agro. 

 

Astrid Ballesta

Salut dels sòls de l'horta de Lleida

 Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats 

Comissió Europea proposa, per al 2030, que el 75% dels sòls siguis sans, pensant en la salut dels aliments, de  les persones, de la natura i del clima.

El 14 d’abril de 2020, quan feia un mes que la Covid-19 estava fent estralls a Europa i arribava als Estat Units, el professor Rattan Lal, expert en Ciència del Sòl, Premi Nobel de la Pau en nom del Intergovernmental Panel on Climate Change (2007), Dr Honoris Causa per la Universitat de Lleida (2018) i Premi Mundial de l’Alimentació (2020), recordava que els sòls (i el seu maneig) són un recurs global per a producció d’aliments i la seguretat alimentària, un recurs preciós que cal protegir. També recordava que un maneig dels sòls sostenible és essencial per assolir l’ODS 2, l’ODS 3, l’ODS 4 l’ODS 13 i l’ODS 15. 3.

És previsible que els efectes de la Covid19 perjudicaran el progrés en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a l’Agenda 2030. En aquest context, Rattan Lal recomana focalitzar l’atenció en la restauració i el maneig dels sòls (ODS 3-Salut i benestar i ODS 15-Vida dels ecosistemes terrestres) i introdueix el concepte de “salut dels sòls”. Insisteix en què la salut dels sòls, de les plantes, els animals, les persones i el medi ambient són indivisibles, d’aquí la necessitat de protegir els sòls per avançar en l’assoliment de l’ODS 3 i d’implantar mesures a nivell internacional.

Amb el lema “Cuidar els sòls és cuidar la vida”, la Comissió Europea es proposa, per al 2030, que el 75% dels sòls siguis sans, pensant en la salut dels aliments, de  les persones, de la natura i del clima. La Comissió recorda que uns sòls saludables proveeixen aliments i altres productes agrícoles, asseguren una aigua neta i la biodiversitat. Però a més poden ajudar a la frenar el canvi climàtic o a ser més resilients en front de successos climàtics extrems.

Les condicions dels sòls estan al cor de les noves polítiques europees i dels ODS de l’Agenda 2030. Monitoritzar el seu estat, mobilitzar inversions, animar a polítiques que evitin l’exportació de males praxis, l’Horta de Lleida en pot ser un exemple: una agricultura no excessivament intensiva, una bona gestió dels inputs, un respecte per les rotacions, explotacions diversificades que faciliten la distribució del treball al llarg de l’any i l’estabilitat laboral, protocols de Producció Ecològica, Integrada, l’especificació de zones vulnerables, ….. Els sòls de Lleida són un recurs preciós en qualitat per les seves característiques originals i assolida per els agricultors, en proximitat a la ciutat i pel seu emplaçament. Però són fràgils, han necessitat segles de treballs dels agricultors per assolir la qualitat actual. No podem en hores destruir-los!

Ho han de tenir en compte agricultors, científics, empresaris i consumidors. S’han de combinar polítiques de protecció dels sòls, recerca, innovació, formació i recomanacions, així com demostracions de bones pràctiques de maneig dels sòls. No seria el moment per a la creació d’un Living-Lab?

 

Astrid Ballesta

L’horta de Lleida i la gestió sostenible dels ecosistemes terrestres

Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat (Agenda 2030 de Nacions Unides)

Assegurar una gestió sostenible dels ecosistemes terrestres que, entre altres, aturi la pèrdua de biodiversitat, és l’Objectiu 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) de l’Agenda 2030

Aquest objectiu de sostenibilitat ja era present el 2001 quan la Paeria va crear la Fundació Lleida 21, per respondre a la primera Cimera sobre el Desenvolupament Sostenible organitzada per les Nacions Unides el 1992 a Rio de Janeiro.

La Fundació Lleida 21 es va proposar protegir la biodiversitat del seu territori. Amb aquesta idea, entre 2010 i 2011 la Paeria va iniciar una prospecció de varietats locals d’hortalisses i fruiters pròpies de l’Horta de Lleida i encara cultivades. Lleida es va avançar a una de les metes de l’ODS 2, que vol assolir una producció d’aliments suficient per alimentar tothom, tot i respectant la sostenibilitat de l’agricultura. La meta ODS 2.5 parla específicament de mantenir la diversitat genètica de plantes cultivades i recomana la bona gestió i la diversificació dels bancs de llavors i plantes (o bancs de germoplasma), també a nivell regional.

Quan l’ODS 15 planteja aturar la pèrdua de diversitat biològica, es refereix a un ampli ventall d’éssers vius, animals o vegetals i espècies,  races o cultivars agrícoles. La meta de l’ODS 15.5 que reclama l’adopció de mesures urgents, arriba una mica tard per a l’Horta de Lleida, ja que la realitat del sector productiu hortofructícola de l’Horta es caracteritza per la implantació de varietats comercials. Però tant el sector fructícola com l’hortícola comptaven fins fa pocs anys amb una riquesa de varietats locals, seleccionades durant dècades pels agricultors lleidatans i adaptades a les condicions de sòls i clima de l’Horta, així com varietats que responien als costums culinaris familiars o locals. O a la inversa, receptes culinàries que s’adaptaven a les qualitats d’aquestes varietats locals tradicionals. Aquests aspectes culturals que associen el recurs genètic amb els coneixements tradicionals, trobats els anys 2010 i 2011 a l’Horta de Lleida, venen citats i promoguts per l’ODS 2.5. I si aquest coneixement cultural es considera patrimoni cultural, l’esforç d’aquest estudi està en la línia de la salvaguarda del patrimoni cultural, meta 4 de l’ODS 11.

Al llarg d’aquests anys, l’Agenda 21 de la Paeria ha promogut a les escoles el coneixement d’aquesta riquesa varietal i ha facilitat als horts escolars material vegetal de Maduixa de Lleida o Bròquil Llucat. Aquest és un altre exemple d’implicació de l’Horta de Lleida per facilitar l’adquisició del coneixement i la promoció del desenvolupament sostenible, responent a l’ODS 4.7.

La prospecció de varietats locals feta els anys 2010-2011 va ser el resultat d’una col·laboració entre la Paeria i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. L’intercanvi de coneixement, especialització tecnologia i recursos financers s’alineava ja al que demana l’ODS 17, concretat a la seva meta 17.6, per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’horta de Lleida, un paisatge de regadiu històric
Promoure una agricultura sostenible és el segon dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030 de Nacions Unides)

“Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients, que assegurin un increment de rendiment i producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, a la sequera, … i millorin progressivament la qualitat del sòl” és una meta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, concretament  de l’ODS 2. Així mateix, els ODS 6 i 14 fan respectivament referència a una gestió de l’aigua sostenible i a la prevenció de la contaminació de l’aigua marina deguda a pràctiques agrícoles incorrectes.

Si no fos pel regadiu, la vegetació al voltant de Lleida seria absolutament diferent, semi-desèrtica i estepària. El paisatge actual de l’Horta és conseqüència d’un maneig històric de l’aigua per part dels seus agricultors. El clima de Lleida és semi-àrid, amb un període sec, de pluviometria escassa i irregular. La radiació solar és abundant i permet a les plantes un gran potencial fotosintètic, i per tant de producció, sempre i quan disposin d’aigua. Al mateix temps, els sòls existents, de qualitat variable, han permès ser històricament la base de la producció d’aliments de la ciutat. El regadiu, combinat amb el clima, els sòls i el maneig agrari han estat la base de l’agricultura que ha donat nom a l’Horta de Lleida. Regar ha permès un ventall de cultius, amb unes produccions abundants, diverses i de qualitat.

El regadiu de Lleida és molt antic. Possiblement a l’època romana ja hi havia canals destinats a la irrigació. La tecnologia ha evolucionat al llarg dels segles gràcies a l’aprenentatge i la millora contínua per part dels agricultors. El maneig del reg demana tecnologia i saber fer: preparació i anivellació del terreny, drenatge, dosi d’aigua i freqüència de reg. Aquestes darreres dècades, la tecnologia ha fet progressos espectaculars i l’Horta de Lleida està immersa en aquesta transformació: reg a la demanda, degoteig localitzat, aportació eficient de nutrients amb l’aigua de reg (ODS 14.1), ajustament de les dosis, programació i automatització (ODS 6.4). Finalment, aquests regs ben gestionats han permès millorar la qualitat original dels sòls de moltes partides de l’Horta (ODS 2.4)

Cal pensar evidentment en tota l’obra d’enginyeria que representa la captació d’aigua, la canalització i la clamor. I també en el sistema necessari de regulació jurídica i d’organització de la disponibilitat de l’aigua per institucions antiquíssimes, actualment comunitats de regants (ODS 6.b).  Recordem igualment  els canals de l’Horta que es destinen a la producció d’energia elèctrica. Ara mateix, l’Horta de Lleida és un tramat de canals, sèquies i braçals, clamors i basses, amb cultura i llenguatge associats.

L’emplaçament de Lleida és privilegiat. Davant de la Paeria passen les aigües de rius que provenen dels Pirineus, des de la Maladeta Oriental fins a la Cerdanya. Aquesta aigua ha estat l’origen de l’Horta de Lleida i del desenvolupament econòmic d’una ciutat caracteritzada per la seva regió agrícola. Les caminades per l’Horta d’aquests mesos han permès que la ciutadania redescobreixi les seus cursos d’aigua. Uns cursos que durant segles i dècades han treballat per a objectius com els de l’Agenda 2030. I els progressos tecnològics actuals ho estan fent intensament.

A.B.R.

L’horta de Lleida, un espai singular i per descobrir
Aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, concretament  de l’ODS 11.

Aquests dies de progressiu desconfinament, molts lleidatans i lleidatanes poden sortit de casa per passejar i tenen l’oportunitat de descobrir espais de l’Horta de Lleida que desconeixien. Coincidint amb la primavera, moment on el paisatge lleidatà és particularment amable i atractiu, i després d’una primavera especialment plujosa, poden observar l’explosió de la vegetació, les diferents tonalitats de verd, les sèquies de reg, el cant dels ocells, les olors de l’herba dallada…una experiència singular i ara revalorada. L’Horta, aquest espai que envolta la ciutat, ofereix els seus racons als seus habitants que, en la situació crítica actual, són potser particularment receptius. Les passejades permeses han demostrat als ciutadans que l’Horta ha estat sempre al seu abast, i potser menystinguda per activitats més multitudinàries o per fugides a la platja.

Lleida és una ciutat de dimensions sostenibles que asseguren que l’Horta és a molt poca distància, a peu (!),  de qualsevol punt de la ciutat. Aquesta distància  permet l’accés per a tothom a espais verds segurs, agraris o semi-naturals i inclusius, una de les metes de l’ODS 11 (11.7). La proximitat de la vegetació n’assegura un reduït impacte ambiental, bon punt de partida per a l’assoliment de l’ODS 11 (meta 11.6) amb una particular atenció a la qualitat de l’aire.

Els paisatges que ofereix aquesta Horta són diferents segons si es camina o es va en bicicleta, si se segueix el Segre cap a Sud o cap a la Mitjana o si les passejades són al llarg de l’entramat de canals i sèquies que li donen tota la seva personalitat. Potser és el moment de prestar més atenció a aquests obres hidràuliques, obra dels avantpassats i millorades durant segles, fins l’actualitat. Són un patrimoni de l’Horta, formen part dels seus paisatges agraris i, gràcies a l’aigua que aporten a un clima àrid, permeten l’entorn natural del que es pot gaudir i que cal protegir i salvaguardar, una altra de les metes de l’ODS 11 (11.4).

Poques ciutat tenen un espai tant singular. L’Horta de Lleida, descoberta per alguns, redescoberta per a altres, és l’àrea periurbana que demana també un esforç de reconeixement per el seu paper ambiental (ODS 11.a) i de recolzament perquè la ciutat participi en un ús eficient dels seus recursos o en la mitigació del canvi climàtic (ODS 11.b). L’Horta de Lleida parteix d’un bon punt  per a un millor assoliment de l’ODS 11 de l’Agenda 2030.

A.B.R.

Aquest mes l’estrella de l’Horta és…

Altres mesos

2021

GENER
ESCAROLA I OLIVERA

2020

DESEMBRE
COL, ESPINACS

NOVEMBRE
PERERA, POMERA, COLIFLOR, ESPINACS

OCTUBRE
PERERA, POMERA, COLIFLOR, BRÒCOL, CARABASSA

SETEMBRE
MELÓ, CARBASSÓ, COGOMBRE

JULIOL
MONGETA, CEBA, CALÓT I PRESSEGUER

JUNY
PRUNA, ALBERCOC, BLEDA I ENCIAM

MAIG
MADUIXA I CIRERA

ABRIL
CARXOFA