l’Horta de Lleida

L’Horta de Lleida i la gestió sostenible dels ecosistemes terrestres

Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat (Agenda 2030 de Nacions Unides)

Assegurar una gestió sostenible dels ecosistemes terrestres que, entre altres, aturi la pèrdua de biodiversitat, és l’Objectiu 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) de l’Agenda 2030

Aquest objectiu de sostenibilitat ja era present el 2001 quan la Paeria va crear la Fundació Lleida 21, per respondre a la primera Cimera sobre el Desenvolupament Sostenible organitzada per les Nacions Unides el 1992 a Rio de Janeiro.

La Fundació Lleida 21 es va proposar protegir la biodiversitat del seu territori. Amb aquesta idea, entre 2010 i 2011 la Paeria va iniciar una prospecció de varietats locals d’hortalisses i fruiters pròpies de l’Horta de Lleida i encara cultivades. Lleida es va avançar a una de les metes de l’ODS 2, que vol assolir una producció d’aliments suficient per alimentar tothom, tot i respectant la sostenibilitat de l’agricultura. La meta ODS 2.5 parla específicament de mantenir la diversitat genètica de plantes cultivades i recomana la bona gestió i la diversificació dels bancs de llavors i plantes (o bancs de germoplasma), també a nivell regional.

Quan l’ODS 15 planteja aturar la pèrdua de diversitat biològica, es refereix a un ampli ventall d’éssers vius, animals o vegetals i espècies,  races o cultivars agrícoles. La meta de l’ODS 15.5 que reclama l’adopció de mesures urgents, arriba una mica tard per a l’Horta de Lleida, ja que la realitat del sector productiu hortofructícola de l’Horta es caracteritza per la implantació de varietats comercials. Però tant el sector fructícola com l’hortícola comptaven fins fa pocs anys amb una riquesa de varietats locals, seleccionades durant dècades pels agricultors lleidatans i adaptades a les condicions de sòls i clima de l’Horta, així com varietats que responien als costums culinaris familiars o locals. O a la inversa, receptes culinàries que s’adaptaven a les qualitats d’aquestes varietats locals tradicionals. Aquests aspectes culturals que associen el recurs genètic amb els coneixements tradicionals, trobats els anys 2010 i 2011 a l’Horta de Lleida, venen citats i promoguts per l’ODS 2.5. I si aquest coneixement cultural es considera patrimoni cultural, l’esforç d’aquest estudi està en la línia de la salvaguarda del patrimoni cultural, meta 4 de l’ODS 11

Al llarg d’aquests anys, l’Agenda 21 de la Paeria ha promogut a les escoles el coneixement d’aquesta riquesa varietal i ha facilitat als horts escolars material vegetal de Maduixa de Lleida o Bròquil Llucat. Aquest és un altre exemple d’implicació de l’Horta de Lleida per facilitar l’adquisició del coneixement i la promoció del desenvolupament sostenible, responent a l’ODS 4.7. 

La prospecció de varietats locals feta els anys 2010-2011 va ser el resultat d’una col·laboració entre la Paeria i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. L’intercanvi de coneixement, especialització tecnologia i recursos financers s’alineava ja al que demana l’ODS 17, concretat a la seva meta 17.6, per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

 

L’horta de Lleida, un paisatge de regadiu històric
Promoure una agricultura sostenible és el segon dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030 de Nacions Unides)

“Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients, que assegurin un increment de rendiment i producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, a la sequera, … i millorin progressivament la qualitat del sòl” és una meta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, concretament  de l’ODS 2. Així mateix, els ODS 6 i 14 fan respectivament referència a una gestió de l’aigua sostenible i a la prevenció de la contaminació de l’aigua marina deguda a pràctiques agrícoles incorrectes.

Si no fos pel regadiu, la vegetació al voltant de Lleida seria absolutament diferent, semi-desèrtica i estepària. El paisatge actual de l’Horta és conseqüència d’un maneig històric de l’aigua per part dels seus agricultors. El clima de Lleida és semi-àrid, amb un període sec, de pluviometria escassa i irregular. La radiació solar és abundant i permet a les plantes un gran potencial fotosintètic, i per tant de producció, sempre i quan disposin d’aigua. Al mateix temps, els sòls existents, de qualitat variable, han permès ser històricament la base de la producció d’aliments de la ciutat. El regadiu, combinat amb el clima, els sòls i el maneig agrari han estat la base de l’agricultura que ha donat nom a l’Horta de Lleida. Regar ha permès un ventall de cultius, amb unes produccions abundants, diverses i de qualitat.

El regadiu de Lleida és molt antic. Possiblement a l’època romana ja hi havia canals destinats a la irrigació. La tecnologia ha evolucionat al llarg dels segles gràcies a l’aprenentatge i la millora contínua per part dels agricultors. El maneig del reg demana tecnologia i saber fer: preparació i anivellació del terreny, drenatge, dosi d’aigua i freqüència de reg. Aquestes darreres dècades, la tecnologia ha fet progressos espectaculars i l’Horta de Lleida està immersa en aquesta transformació: reg a la demanda, degoteig localitzat, aportació eficient de nutrients amb l’aigua de reg (ODS 14.1), ajustament de les dosis, programació i automatització (ODS 6.4). Finalment, aquests regs ben gestionats han permès millorar la qualitat original dels sòls de moltes partides de l’Horta (ODS 2.4)

Cal pensar evidentment en tota l’obra d’enginyeria que representa la captació d’aigua, la canalització i la clamor. I també en el sistema necessari de regulació jurídica i d’organització de la disponibilitat de l’aigua per institucions antiquíssimes, actualment comunitats de regants (ODS 6.b).  Recordem igualment  els canals de l’Horta que es destinen a la producció d’energia elèctrica. Ara mateix, l’Horta de Lleida és un tramat de canals, sèquies i braçals, clamors i basses, amb cultura i llenguatge associats.

L’emplaçament de Lleida és privilegiat. Davant de la Paeria passen les aigües de rius que provenen dels Pirineus, des de la Maladeta Oriental fins a la Cerdanya. Aquesta aigua ha estat l’origen de l’Horta de Lleida i del desenvolupament econòmic d’una ciutat caracteritzada per la seva regió agrícola. Les caminades per l’Horta d’aquests mesos han permès que la ciutadania redescobreixi les seus cursos d’aigua. Uns cursos que durant segles i dècades han treballat per a objectius com els de l’Agenda 2030. I els progressos tecnològics actuals ho estan fent intensament.

A.B.R.

L’horta de Lleida, un espai singular i per descobrir
Aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, concretament  de l’ODS 11.

Aquests dies de progressiu desconfinament, molts lleidatans i lleidatanes poden sortit de casa per passejar i tenen l’oportunitat de descobrir espais de l’Horta de Lleida que desconeixien. Coincidint amb la primavera, moment on el paisatge lleidatà és particularment amable i atractiu, i després d’una primavera especialment plujosa, poden observar l’explosió de la vegetació, les diferents tonalitats de verd, les sèquies de reg, el cant dels ocells, les olors de l’herba dallada…una experiència singular i ara revalorada. L’Horta, aquest espai que envolta la ciutat, ofereix els seus racons als seus habitants que, en la situació crítica actual, són potser particularment receptius. Les passejades permeses han demostrat als ciutadans que l’Horta ha estat sempre al seu abast, i potser menystinguda per activitats més multitudinàries o per fugides a la platja.

Lleida és una ciutat de dimensions sostenibles que asseguren que l’Horta és a molt poca distància, a peu (!),  de qualsevol punt de la ciutat. Aquesta distància  permet l’accés per a tothom a espais verds segurs, agraris o semi-naturals i inclusius, una de les metes de l’ODS 11 (11.7). La proximitat de la vegetació n’assegura un reduït impacte ambiental, bon punt de partida per a l’assoliment de l’ODS 11 (meta 11.6) amb una particular atenció a la qualitat de l’aire.

Els paisatges que ofereix aquesta Horta són diferents segons si es camina o es va en bicicleta, si se segueix el Segre cap a Sud o cap a la Mitjana o si les passejades són al llarg de l’entramat de canals i sèquies que li donen tota la seva personalitat. Potser és el moment de prestar més atenció a aquests obres hidràuliques, obra dels avantpassats i millorades durant segles, fins l’actualitat. Són un patrimoni de l’Horta, formen part dels seus paisatges agraris i, gràcies a l’aigua que aporten a un clima àrid, permeten l’entorn natural del que es pot gaudir i que cal protegir i salvaguardar, una altra de les metes de l’ODS 11 (11.4).

Poques ciutat tenen un espai tant singular. L’Horta de Lleida, descoberta per alguns, redescoberta per a altres, és l’àrea periurbana que demana també un esforç de reconeixement per el seu paper ambiental (ODS 11.a) i de recolzament perquè la ciutat participi en un ús eficient dels seus recursos o en la mitigació del canvi climàtic (ODS 11.b). L’Horta de Lleida parteix d’un bon punt  per a un millor assoliment de l’ODS 11 de l’Agenda 2030.

A.B.R.

Aquest mes l’estrella de l’Horta és…

Altres mesos

JULIOL

MONGETA, CEBA, CALÓT I PRESSEGUER

JUNY

PRUNA, ALBERCOC, BLEDA I ENCIAM

MAIG

MADUIXA I CIRERA

ABRIL

CARXOFA

Inscriu-te a les jornades tècniques agroalimentàries

Participa en els actes online que organitza INNO4AGRO en el marc de la Fira Sant Miquel 2020l

* camps requerits
Vols participar en les   Jornades d'Innovació Agroalimentàries que organitza INNO4AGRO en el marc de la Fira Sant Miquel 2020?
Vull rebre el butlletí de notícies

T'has inscrit correctament